Martí l'Humà
|
|
Reis de la Corona d'Aragó |
|
|
|
Martí l'Humà |
|
Infants: |
|
|
|
|
.png)
Plaça del Rei de Barcelona, la residència dels comtes de Barcelona des del segle XIII. Aquesta torre s'anomena de Marti I, el darrer rei abans de l'entrada de la dinastia castellana dels Trastàmara
Martí I l'Humà, dit també l'Eclesiàstic ( Girona 1356 - Barcelona 1410 ), comte de Barcelona i Rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya (1396-1410), Sicília (1409-1410) i comte d'Empúries (1402) i (1407-1410).
Taula de continguts[amaga] |
[edita] Orígens familiars
Era el fill segon de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Fou successor al tron de la Corona d'Aragó després del seu germà Joan el Caçador, el qual no havia tingut cap fill mascle supervivent.
El 1368 el seu pare el nomenà comte de Besalú, per a ser nomenat l'any següent senescal de Catalunya. el 1372 li fou concedit també el comtat de Xèrica, així com un extens patrimoni on hi havia Elx i Crevillent.
Amb l'ascens del seu germà al tron el 1387 fou nomenat duc de Montblanc i lloctinent seu.
[edita] Ascens al tron
Marti l'Humà refusà la invasió de les tropes del comte Mateu I de Foix, casat amb Joana d'Aragó, filla de Joan el Caçador, que pretenia de succeir-lo. Les tropes del comtat de Foix entraren per la vall de la Noguera Pallaresa l'octubre de 1396.
L'altra filla supervivent de Joan I, Violant d'Aragó també pretenia succeir-lo gràcies a l'ajuda del seu marit Lluís II de Nàpols.
[edita] Relacions amb el Papat
En el Cisma d'Occident fou el partidari més ferm del Papa Benet XIII, parent de la seva esposa Maria de Luna, i l'acollí al seu regne quan França li retirà el suport.
[edita] Núpcies i descendents
El 13 de juny de 1373 es casà a Barcelona amb Maria de Luna, filla i hereva del Comte de Luna. D'aquest matrimoni tingueren:
- el príncep Martí el Jove (1376-1409), rei de Sicília, casat el 1392 amb Maria de Sicília i el 1402 amb Blanca I de Navarra
- el príncep Jaume d'Aragó (1378-?), mort jove
- el príncep Joan d'Aragó (1380-?), mort jove
- la princesa Margarida d'Aragó (v1385-?), morta jove
Davant la mort del seu úni fill viu i hereu, el 1409 es casà a Bellesguard amb Margarida de Prades, filla de Pere de Prades i descedent directe de Jaume el Just. Amb aquest matrimoni el rei intentà tenir un descendent i hereu però no ho aconseguí.
[edita] Comtat d'Empúries
El 1401 a la mort de Pere III d'Empúries sense descendència, la seva muller Joana de Rocabertí fou nomenada hereva del comtat d'Empúries.
El rei Martí, però, ni tant sols havia reconegut el seu nebot, Pere III, com a titular del comtat. Així doncs, invocà les dispossicions de 1325 i 1341 que estipulaven que en cas d’extinció de la línea directa, el comtat retornava a la corona com a tronc comú de la rama dinàstica.
El 1402 el rei Martí cedí el comtat a la seva muller, Maria de Luna. A la mort d'aquesta el 1407, el comtat retornà al seu poder.
[edita] Regne de Sicília
Va heretar a la mort de la seva mare Elionor de Sicília, el 1375, els drets sobre el Regne de Sicília, mentre el seu pare els hi va cedir el 1380. El casament del seu filla amb Maria de Sicília, filla i hereva del rei de Sicilia Frederic III, provocà que el 1392 enviés un estol naval per re-conquerir la illa per aquesta.
L'oposició dels Chiaramonte provocà una gran insurrecció a l'illa contra les forces catalanes que obligaren a enviar reforços des de Catalunya, així com un estol preparat per al socors de Sardenya.
[edita] Regne de Sardenya
El 1398 i 1399 realità una croada contra Tedelis i Bona, i el 1400 reuní a Tortosa un parlament de ciutats marítimes que van otorgar al rei català un donatiu per defensar les possessions catalanes a l'illa Sardenya.
El 1400 hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya, els quals, ajudats per Gènova, l'arribaren a ocupar gairebé tota, excepte la zona de l'Alguer. En la campanya per recuperar l'illa el 1409, morí el seu fill Martí el Jove, rei de Sicília, tot i obtenir la victòria a la batalla de Sanluri. Aleshores Martí l'Humà passà a ser rei d'aquesta illa.
Aleshores nomenà Jaume II d'Urgell lloctinent i governador general dels regnes, càrrecs propis dels hereus de la corona. Tanmateix, el rei, que ja era vidu, es casà amb Margarida de Prades, amb l’esperança frustrada d’aconseguir descendència.
De fet Jaume II d'Urgell no fou designat hereu del regne com a tal ja que Martí volia legitimitzar el fill natural que havia tingut Martí el Jove, l'infant Frederic de Luna. Martí I però morí sense haver-ho fet i sense haver designat successor.
[edita] Mort
En morir al Monestir de Valldoncelles (Barcelona) el 31 de maig de 1410 començà l'interregne que es tancaria amb el Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeïr-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera.
És el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.