I a tot això, jo supòs que deuria de existir en aquell temps també, un poble amb unes costums, característiques culturals,  idiosincràsia, forma d'ésser i llengua comuna, tal que, a pesar dels dirigents que els comandaven ò dels que els han anat comandant en el temps, es sentien pertanya al mateix grup, malgrat que la majoria de les vegades els comandants de torn han volgut fer desapareixa les dites senyes d'identitat i tal que sortosament no ho han aconseguit i ha pogut arribar al dia d'avui, per  bé de la diversitat cultural del que diuen es la Peninsula Ibèrica,  molt abans dita Hispania, que va ser quan se varen posar les llavors mes importants d'identitat dels distints pobles de HISPANIA- España i d'entre elles, els idiomes germans que s'hi parlen, exceptuant el basc, que no sé quina és la seva procedència i els fonaments del dret.
Mes importants que el pactes i casaments dels polítics en defensa del seus interessos particulars, son els pobles, així que si hi ha un poble aragonès, amb senyals d'identitat pròpies, molt millor per l'España i l'Europa  actuals.  Jo crec que  entre pobles, no hi ha d'haver "Primus inter pares", mes bé pares a seques.
Visca Aragó i la resta de pobles de l'Hispania.
I ara que he quedat descansat, m'envaig.

G. Vadell