Jaime I rey de Aragón, repartió sus reinos entre sus dos hijos, Pedro y Jaime. Jaime II al que  le correspondió el Reino de Mallorca, con Menorca (que todavía estaba poblada por los musulmanes pero bajo jurisdicción del Reine de Mallorca), Ibiza y los territorios continentales del Senyoriu de Montpeller, los condados del Rosselló, Conflent, la Cerdaña y el Vizcondado del Carladès (todos ellos dentro de la actual Francia).

Según el Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares, el castellano, juntamente con el catalán de los catalanes, tendrán carácter de idioma oficial. Sin embargo en Mallorca se debería hablar el mallorquín del diccionario escrito por Ramón Llull (1232-1315), que tiene su origen en una nueva forma de expresión romance, el provenzal o lengua de Oc, que desgajada del latín estaba siendo extendida por los trovadores. Si bien los políticos de Mallorca han admitido, que las dos lenguas oficiales en la isla de Mallorca sean el castellano y el catalán, cuyo primer diccionario catalán data de 1694. En Mallorca se usa la modalidad dialéctica denominada mallorquín para el catalán; cuyos aspectos más destacados son el uso de la vocal neutra "e" y el artículo salado.

LA CONQUESTA DE MALLORCA

La conquesta de Mallorca és el nom amb que és coneguda l'expedició de l'any 1229 contra Al-Mayűrqa. Era comandada per Jaume I d'Aragó i va tenir com a conseqüència la destrucció del poder musulmà a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de Mallorca

Al segle XIII, l'illa de Mallorca era un centre econòmic important situat a la ruta cap als ports del nord d’Africà. Per aquest motiu, l'illa era desitjada pels mercaders catalans, italians i provençals.

Jaume I va plantejar conquerir-la a les corts de Barcelona de 1228,on en presencia de Pere Martell i altres mercaders i membres de la burgesia barcelonina es va decidir finançar-ne la conquesta i les recompenses posteriors. La noblesa aragonesa es va desentendre de l'expedició. En canvi, la noblesa catalana i l'Església varen proporcionar una part important dels recursos i dels elements militars. També van participar i van obtenir posteriorment beneficis les ciutats de Montpeller, Narbona, Marsella i Gènova. Malgrat que els aragonesos van renunciar a participar en la conquesta, en una reunió a Lleida pocs dies després de les citades Corts de Barcelona, Jaime va aconseguir que un bon nombre de nobles aragonesos prenguessin part en la conquesta pel seu vincle de vassallatge amb el rei, i que els lleidatans acabessin donant suport l'empresa, malgrat que al principi semblava que no anaven a participar.

El 5 de setembre de 1229, una flota de més de 150 vaixells va salpar dels ports de Salou,Tarragona i Cambrils i va desembarcar a Santa Ponça.

Derrotades les tropes musulmanes al coll de sa Batalla i a Porto Pi, els soldats es varen dirigir a la ciutat de Mallorca. La ciutat,que s'havia proveït, va resistir un llarg setge, però va acabar capitulant. Després de durs combats Jaime I va assolir prendre Medina Mayürqa el 31 de desembre de 1229. L'últim vaig valer, Abú Yahya, va morir i els cristians van incendiar la ciutat i van passar a degolla a la població. La matança va ser tan gran que els milers de cadàvers no van pore se enterrats i les tropes van ser delmades per una epidèmia de pesta.

Els fonaments del Regne de Mallorca

Regne independent però dintre de la corona d'Aragó enllaçat amb altres estats que la integraven.

La conquesta de l'illa va ser ràpida. L'any 1231 es va dominar tota la plana i poc després es va posar fi a la resistència d'alguns grups musulmans a les muntanyes de la serra de Tramuntana.

El rei Jaime I va dividir la illa en 8 parts, la meitat va passar a formar la medietas regis i l'altra meitat la medietas magnatis. És a dir, la meitat de la illa va passar a les mans del rei i l'altra meitat als nobles porcioners o àrbitres del repartiment. Només es coneixen els béns i terra que componia la medietas regis que era la qual apareixia en el Llibre del Repartiment però es creu que la medietas magnatis era similar.

Jaume I va cedir una meitat de la ciutat de Mallorca i de tot el territori de l'illa a la noblesa que l'havia acompanyat en la conquesta, a les poblacions que hi havien col·laborat, a les ordes militars i a diverses institucions religioses, com també a alts funcionaris i alguns jueus. L'altra meitat es va repartir entre els quatre grans senyors que havien participat en la conquesta: Nunó Sanç, comte del Rosselló; Ponç Hug III, comte d'Empúries; Berenguer de Palol, bisbe de Barcelona; i Guillem de Montcada, vescomte de Bear. Aquests grans senyors varen poblar els territoris amb els seus propis fidels i vassalls. Així, i segons el Llibre del Repartiment va haver repobladors de Catalunya (39,71 %), de Occitània (24,26 %), Itàlia (16,19 %), Aragó (7,35 %), Navarra (5,88 %), França (4,42 %), Castella (1,47 %) i Flandès (0,73 %).

La repoblació de l'illa es va fer seguint el sistema emfitèutic, és a dir, que el senyor cedia al repoblador l'ús de la terra a canvi d'un cens i d'altres prestacions. Malgrat que es va afavorir l'arribada de nous pobladors, no havia suficient mà d'obra per al cultiu del camp degut al fet que es va expulsar de les seves terres als musulmans. De fet, la forma d'expressió lingüística pròpia de Mallorca deriva d'altra anàloga, avui desapareguda, en la qual s'expressava certa població marinera de la Costa Brava fins a mitjans del segle passat.